Cada vegada som més els professionals sanitaris implicats en aquest tractament que es troba entre l’art i la medicina. És per això, que en els últims anys ens hem vist obligad@s a investigar de manera científica i rigorosa aquest àmbit per a donar resposta a preguntes bàsiques entorn de la seguretat, qualitat i limitacions d’aquest tractament cada vegada més estès en reconstrucció mamària.

La publicació de l’estudi realitzat a l’Hospital Universitari de Bellvitge: “Grau de satisfacció de les dones tractades amb reconstrucció i dermopigmentación del complex arèola-mugró després de la reconstrucció”  ha permès avaluar de manera rigorosa i generar evidència científica en relació a aquest tractament en el context del càncer de mama.  En ella trobem una recopilació bibliogràfica dels estudis realitzats en els últims, a més de noves dades estadísticament significatives; podem afirmar que les pacients intervingudes per cirurgia reconstructiva de mama mostren un alt grau de satisfacció de la dermopigmentación i de la reconstrucció quirúrgica del complex arèola-mugró, però reiteren l’escassa projecció d’aquest, la falta de permanència de color i la voluntat d’obtenir resultats més duraders.

Tot això va ser avaluat des d’una metodologia d’estudi observacional, incloent  128 dones tractades amb dermopigmentación després d’una reconstrucció per càncer de mama durant l’any 2018. En 2021 se’ls va facilitar un qüestionari de satisfacció adaptat, que conté 27 ítems i categoritza la satisfacció del 1-5, a més es van reconèixer altres variables clínic-evolutives i demogràfiques.

Es va veure que la mitjana d’edat de les dones participants va ser de 51 (±  9) anys, un 89,1% se’ls va realitzar la reconstrucció del mugró prèviament. La satisfacció mitjana de la dermopigmentación va ser de 4,4 (±  0,88) i de 3,79 (±  1,06) per a la reconstrucció del Complex Arèola-Mugró (CAM). Les complicacions van ser escasses, però el 54,5% (n  =  54) dels pacients refereixen que la reconstrucció del CAM no ofereix la projecció esperada, el 91,6% (n  =  98) que el color s’ha esvaït i el 51 ,4% (n  =  55) triarien el tatuatge permanent.

Es va avaluar també l’associació entre la satisfacció de la reconstrucció del mugró i la dermopigmentación amb altres variables, detectant diferències estadísticament significatives. Així doncs, vam veure que una major satisfacció les pacients amb major grandària del CAM  i també amb les quals van tenir reconstrucció del CAP. A més, les pacients amb major satisfacció del CAP van mostrar major satisfacció de la dermopigmentación.

D’altra banda, les pacients amb més edat refereixen que els ha desaparegut el color abans i es va observar major durada de temporalitat del color en els pacients que no van rebre tractament oncològic adjuvant.

Resumint; es va percebre que, a major satisfacció del complex arèola – mugró , major satisfacció de la micropigmentació, mentre que a major edat i tractament amb quimioteràpia prèvia menor durabilitat del color.  Aquests resultats preliminars conviden a continuar investigant en la possible relació causal entre variables com podrien ser la quimioteràpia, la radioteràpia o el tipus de cirurgia prèvia.

Així doncs, el punt des del qual partim ara els/les especialistes en reconstrucció areolar ens acosta més a la realitat viscuda per les pacients, ens permet treballar amb major seguretat i plantejar nous reptes en recerca i innovació per a millorar els resultats i la satisfacció de les nostres pacients. 

Aquí tota la informació:

https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1130862124000020